BACALAO GRATINADO CON ALLIOLI

El viernes de Pascua llegamos a comer a casa de mi madre y aprovechamos para tomar fotos de cosas que habían hecho ella y mi hermana. Últimamente estoy un poco perezosa para cocinar cosas para el blog, así que no me lo pensé dos veces cuando vi tanta comida hecha. Una de las recetas que robé fue ésta.

Por la prohibición que había antes de comer carne en viernes santo, muchas personas preparaban platos con bacalao. Antes era comida de pobres, debido a su precio bajo. El viernes me comentaba mi madre que ahora de barato nada de nada!

Quiero darle las gracias a mi madre y a mi hermana ya que el viernes se preocuparon por que no me faltara nada de comer. Así pude descansar de la cocina  🙂

Ingredientes (4 personas):

  • 500 g. de bacalao (la parte del lomo que tiene menos espinas)
  • harina sin gluten (Mix C de Schär)
  • aceite de oliva para freír
  • allioli
  • salsa de tomate casera

Elaboración:

  1. Lavar bien el bacalao. Dejar en remojo durante 2 días en la nevera, en un recipiente suficiente alto para cubrirlo por completo. Cambiar el agua 3 veces al día.
  2. Escurrir y pasar por harina.
  3. En una sartén calentar el aceite bien caliente, poner el bacalao hasta dorarlo por todas las partes. Bajar el fuego para que termine de hacerse bien, unos 5 minutos.
  4. Pasar a una bandeja que pueda ir al horno. Se puede poner una capa de salsa de tomate en la base si os gusta. Cubrir el bacalao con alioli.
  5. Gratinar 5 minutos, hasta que el alioli tome un color doradito.
  6. Se puede servir acompañado de alioli y salsa de tomate.

Bon profit!

Fuente receta: Mamá Glutoniana

Fotos: Jordi Aymà

***************************************************************************************

ESTRELLITAS O CRUCECITAS Y “PILONETS” DE MIG-CAMÍ

Hoy quiero enseñaros una curiosidad que se encuentra en Tortosa. En la ermita de Mig-camí (la de la mare de Deú de la Providència). Era típico durante el «Lunes de Pascua» y el «Jueves lardero» ir a buscar estrellitas. Si vais alguna vez, seguro que encontraréis a gente que parece que está buscando cosas por el suelo, en la roca de enfrente de la ermita. Están buscando estrellitas. La tradición y las creencias de antes decían que quien encontraba tenía suerte. Decían también que cuando llovía salían más. Nunca busqué de pequeña. Fue de grande que un día tuvimos curiosidad y fuimos a buscar. Siempre había pensado que era una leyenda urbana. Pero no! Costó mucho, pero encontramos, pero al ser tan pequeñas es muy difícil verlas!

Después, investigando he encontrado información de que ni virgen ni milagros … Las estrellitas son restos fósiles de un animal marino llamado «Pentacrinus neocomiensis» que vivió allí hace muchísimos millones de años. Como todos los fósiles, salen cuando llueve ya que se remueve la tierra. Si se encuentran individualmente son «estrellitas» y si están juntas se llaman «pilonets-montoncitos«.

Éstas me las dio Santi, de Roquetes, ya que él las encuentra fácilmente. Debe tener algún don, ya que os puedo asegurar que es una gran gracia saberlas ver, y él llevaba unas cuantas sólo de ese día.

ABADEJO GRATINAT AMB ALLIOLI

El divendres de Pasqua vam arribar a dinar a casa de la meva mare i vam aprofitar per fer fotos de coses que havien fet ella i la meva germana. Últimament estic una mica mandrosa per cuinar coses per al blog, així que no m’ho vaig pensar dues vegades quan vaig veure tanta menjar fet. Una de les receptes que vaig robar va ser aquesta.

Per la prohibició que hi havia abans de menjar carn en divendres sant, moltes persones preparaven plats amb bacallà. Abans era menjar de pobres, pel seu  preu baix. El divendres em comentava la meva mare que ara de barat res de res!

Vull donar les gràcies a la meva mare i a la meva germana ja que el divendres es van preocupar per que no em faltés res de menjar. Així vaig poder descansar de la cuina 🙂

Ingredients (4 persones):

  • 500 g. d’abadejo (la part del llom que té menys espines)
  • farina sense gluten (Mix C de Schär)
  • oli d’oliva per fregir
  • allioli
  • salsa de tomàquet casolana

Elaboració:

  1. Rentar bé l’abadejo. Deixar-lo en remull durant 2 dies a la nevera, en un recipient suficient alt per cobrir-lo del tot. Canviar l’aigua 3 vegades al dia.
  2. Escórrer i passar per farina.
  3. En una paella escalfar l’oli ben ruent, posar l’abadejo fins daurar-lo per totes les parts. Baixar el foc perquè acabi de fer-se bé, uns 5 minuts.
  4. Passar a una safata que pugi anar al forn. Es pot posar una capa de salsa de tomàquet a la base si vos agrada. Cobrir l’abadejo amb allioli.
  5. Gratinar 5 minuts, fins que l’allioli agafi un color dauradet.
  6. Es pot servir acompanyat d’allioli i salsa de tomàquet.

Bon profit!

Font recepta: mama Glutoniana

Fotos: Jordi Aymà

***************************************************************************************

ESTRELLETES O CREUETES I PILONETS DE MIG-CAMÍ

Avui vull ensenyar-vos una curiositat que es troba a Tortosa. A l’ermita de Mig-Camí (la de la mare de Deú de la Providència). Era típic durant el “dilluns de Pasqua” i el “dijous jardé” anar a buscar estrelletes. Si pujeu algun cop, segur que trobareu a gent que sembla que està buscant coses per terra, a la roca del davant de l’ermita. Estan buscant estrelletes. La tradició i les creences d’abans deien que qui en trobava tenia sort. Deien també que quan plovia en sortien més. Mai en vaig buscar de menuda. Va ser de gran que un dia vam tenir curiositat i vam anar a buscar-ne. Sempre havia pensat que era una llegenda urbana. Però no! Va costar molt, però em vam trobar, però al ser tan menudes és molt i molt difícil vore-les!!

Després, investigant he trobat informació de que ni mare de déu ni miracles… Les estrelletes són restes fòssils d’un animal marí anomenat “Pentacrinus neocomiensis” que va viure allí fa moltíssims milions d’anys. Com tots els fòssils, surten quan plou ja que es remou la terra. Si es troben individualment són “estrelletes” i si estan juntes se diuen “pilonets”.

Estes me les va donar Santi, de Roquetes, ja que ell les troba fàcilment. Deu tenir algun do, ja que vos puc assegurar que és una gran gràcia saber-les vore, i ell en portava unes quantes només d’aquell dia.